Ens complau reproduir la carta oberta de Roser Casamitjana:
Carta de resposta al Sr. Casajoana
Ja fa uns dies l’ex tinent d’alcalde d’Urbanisme de Sant Cugat, Pere Casajoana, va publicar un article per defensar la Modificació del Pla General Metropolità (MPGM) de les zones verdes de Valldoreix i altres zones del municipi. Amb la gentilesa i el saber fer que el caracteritza, va fer seva la premissa de que una bona defensa comença per un bon atac i això és el que va fer al llarg de tot l’escrit.
Parla d’un contenciós fantasma, però de vegades els fantasmes son reals i no només un sinó dos contenciosos hi ha posats en aquests moments sobre el tema que ens ocupa. Així doncs, primer error de la nota. I li podem ben assegurar que els que l’ han interposat només volen aclarir si tot allò que es va fer està ben fet o es podia fer d’un altra manera. I també li podem assegurar que si es pretengués una “tensió continuada” envers l’Ajuntament, la moció presentada i les formes haguessin estat ben diferents.
Potser cal pensar que alguna cosa és dubtosa en aquest planejament quan els veïns de Can Cabassa s’hi van oposar de bon principi, de tal manera que ja fa temps es va aturar el Pla de Millora Urbana (PMU) d’aquell àmbit, i s’ha obert un procés participatiu per tal d’esbrinar si és possible arribar a un acord i de quina manera.
Tot el planejament de l’estació de Valldoreix tampoc es tira endavant i ja ha quedat clar que es pot “repensar”. No creiem que calgués repensar res si tan segurs estesin del que s’ha fet i com s’ha fet.
Ens diu també que tot el projecte ha tingut un cost cero, tant de bo fos així. Però pensem que s’han adquirit terrenys inútils o que s’han sobrevalorat, la qual cosa pot representar una pèrdua de patrimoni per el conjunt de la ciutadania.
I pel que fa a que les administracions no han de competir entre elles, tot referint-se a l’Ajuntament de Sant Cugat i a l’EMD de Valldoreix, només recordar-li la quantitat de processos judicials que es van interposar i es van haver de pagar, per dirimir qui es feia càrrec justament de les expropiacions de les zones verdes, fins que el Tribunal Suprem ho va adjudicar a l’Ajuntament. Així doncs, queda clar que cada administració ha de tenir cura de les seves obligacions i respectar i defensar les seves competències, especialment en matèries delicades. Després, si volen , ja faran una copa juntes.
On creiem que el Sr Casajoana ha perdut l’oremus és quan fa referència a un dels impulsors del contenciós. Afortunadament no s’entén gairebé res del que diu, però el poc que s’esbrina són disbarats que no tenen cap fonament i que posen de manifest una mena d’animadversió contra tot aquell que li porta la contraria.
Finalment voldríem que quedés clar que tots entenem l’abast de l’operació, així com entenem que calia dissenyar una estratègia imaginativa per evitar pagar la factura de les zones verdes que ens va deixar el PGM, però això no justifica moltes de les decisions que s’han pres ni com s’han portat a terme. Les explicacions son fàcils d’entendre, però el que no ho és tant son els números i l’intercanvi de “cromos” que s’ha fet i justament aquest és el que es vol escatir ara mateix.
Finalment dir-li, que ja esta convocada la comissió especial per la revisió de tota la MPGM i suposo que el Sr. Casajoana entén el que això pot comportar. En qualsevol cas, ell ja no està al nostre Ajuntament, així que no serà amb ell, afortunadament, amb qui discutirem la jugada.
I perquè vegi que no som rancorosos, li desitgem molta sort en la seva nova tasca allà on sigui que la desenvolupi.