LES FALSES VERITATS DE L’EX-REGIDOR DEL GOVERN DE  CIU A L’AJUNTAMENT DE ST. CUGAT SR. PERE CASAJOANA

Ens referim a l’article deL Sr.  Casajoana al TOT Sant Cugat núm. 1517 maig 2016 titulat  “La tensió continuada”. Un article amb to agressiu totalment allunyat del rigor informatiu.   La seva facilitat en desvirtuar la realitat es preocupant especialment venint d’algú que va tenir un càrrec públic a l’Ajuntament de St. Cugat.

Que el Sr. Casajoana digui que  “una associació veïnal ha presentat recentment un recurs contenciós .. fantasma” és un intent de minimitzar la interposició d’un Recurs contenciós contra el govern de St. Cugat per part de varies formacions polítiques i dues associacions veïnals  que van considerar suficients els  indicis sobre possibles irregularitats en el tràmit de la “Modificació del Pla General Metropolità (PGM) Zones verdes, Pl Estació i Can Monmany de Valldoreix, Can Cabassa,  Mirasol i Can Busquets, La Floresta”. Atribuir-ho a una sola associació veïnal és indigne i demostra mala fe quan sap perfectament que ara  ja són tres les  plataformes ciutadanes i tots els partits polítics de la oposició que han donat suport a l’argumentari de dit Recurs. Algun argument de pes ha de constar en el Recurs per tanta adhesió.

Les dues versions d’aquest Pla urbanístic, li agradi o no al Sr. Casajoana,  van ser aprovades inicialment i tramitades per l’Ajuntament,  i aprovat definitivament per la Generalitat el 2010,  i el reformat el 2012, ambdós governats per CIU, no el govern progressista  de l’EMD,  perquè les EMD no tenen competència en el planejament urbanístic.

El que si és cert és que qui va començar a parlar de la necessitat de donar solució a les demandes d’expropiació presentant propostes va ser la Presidenta Sra. Turu en nom del govern de l’EMD. Aquesta va explicar que ho feia davant la passivitat de l’Ajuntament en cercar solucions, i vist que aquest endarreria any rere any  la resolució de les demandes  legítimes d’expropiació  dels propietaris de les zones verdes de Valldoreix, que ja es xifrava en aquell moment en uns 40 Milions d’€, quantitat que després es va multiplicar per dos pels interessos de demora.

El que tampoc diu el Sr. Casajoana és que el que  va dilatar encara més la solució i el pagament als propietaris van ser els contenciosos que va interposar l’Ajuntament en contra del govern progressista de  l’EMD dient que aquest era qui tenia que pagar les expropiacions de les zones verdes. Ho va fer després de 30 anys rebent i tramitant  l’Ajuntament  les sol·licituds d’expropiació; sabent perfectament que  la llei diu clarament que les EMD no en són competents. I, casualment,  els anys del govern progressista a Valldoreix.

Això si, vam veure que tot es va posar al seu lloc quan CIU va “recuperar” l’EMD el maig del 2011. L’Ajuntament es va reconèixer responsable de pagar  dites expropiacions i aquí pau i allà glòria. Algú hauria de demanar responsabilitats davant  l’elevat cost que va representar per a l’Erari públic (les nostres butxaques) que l’Ajuntament generés  un conflicte competencial contra l’EMD quan se sabia que no es guanyaria. Algú hauria d’esbrinar si hi va haver malversació de fons públics per satisfer intencions partidistes.

El primer Conveni Monmany (2006)  proposat pel govern progressista de Valldoreix i signat per aquest, l’Ajuntament  i la propietat, especialment celebrat per ambdues administracions,  i que va generar dita Modificació del PGM, no va tenir cap  cost econòmic per aquestes. Incorporava al patrimoni públic santcugatenc  una de les masies més importants del municipi. Generava la requalificació d’una petita zona verda per a fer-hi cases, seguint la trama urbana, però al mateix temps requalificava a zona  verda, de conreu o de bosc una important superfície urbanitzable al costat de la Masia del Monmany. D’haver-se  portat a terme la construcció de les cases previstes haguéssim vist una aberració urbanística, mediambiental i paisatgística de gran calat.

El que sí ens  preguntem és com s’ho va fer el govern de CIU l’any 2012 per convertir una operació que tenia un cost “0” pels dos ens locals de St. Cugat (Conveni 2006 Monmany  -Propietat/EMD/Ajuntament), fins arribar a un cost de vuit Milions d’€ (8.000.000€) (Conveni  reformat 2012 Ajuntament/Promusa/Propietat) que pagarà Promusa al propietari actual (la Presidenta de Promusa és l’alcaldessa Sra. Conesa).

A tenir en compte que el Conveni reformat del 2012 es va signar quan  ja tornava a governar CIU a l’EMD de Valldoreix, i també en una Generalitat que va  tornar a aprovar una altra Modificació del PGM que canviava aspectes que havia aprovat feia 3 anys, amb uns arguments  molt dubtosos al nostre humil entendre. Mentre algú no ho expliqui amb llum i taquígrafs, de moment,  ens permetrem la llicència de considerar-ho  com a mínim escandalós.

Les maneres del Sr. Casajoana recorden una música que els veïns de Valldoreix vam haver de sentir mentre el govern progressista va governar l’EMD, quan els seus companys de partit no van escatimar esforços en generar  una tensió continuada entre l’ajuntament i l’EMD (mereixedora de tots els mals simplement perquè era d’un altre color polític) fent ús d’una deslleialtat institucional mai vista al territori. Sembla que el Sr.  Casajoana s’erigeix ara en l’hereu d’aquest llegat.

Significatiu també el silenci d’aquells que li permeten aquests excessos. Ja poden anar parlant de renovació …..

Juny 2016

GxVDX

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Plataforma ciutadana, Valldoreix i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà

Heads up! You are attempting to upload an invalid image. If saved, this image will not display with your comment.