LA NOVA CENTRALITAT

Interessant article del veï urbaniste Joan Barba sobre l’actual projecte de La Centralitat aperegut al Diari de Sant Cugat:

L’EMD de Valldoreix ha endegat un concurs que està pròxim a resoldre per  decidir com ha de ser la nova centralitat de la vila.

La seva definició s’ajusta a un programa ambiciós que proposa la reunió en l’actual espai de la zona del Casalet d’un seguit d’equipaments (biblioteca, escola de música, casal de gent gran, casal de joves, sala d’actuacions), mercat, supermercat, comerç, plaça cívica, aparcament i habitatges, tot de gran abast i dimensió. Estem davant una aposta, al meu entendre excessiva i desmesurada, que caldria repensar i replantejar de socarrel.

Aixó NO.

En conjunt es planteja la construcció de entre de 21.525 i 26.700m2 construïts, tots concentrats en un sòl punt.

Realment Valldoreix necessita d’una concentració d’aquest tamany? Tindrà la capacitat per organitzar suficients activitats per a rendabilitzar-los? Disposarà dels recursos per poder mantenir-los en funcionament (obertura, neteja, seguretat, consums)? O estaran tancats la major part del temps?

Francament jo dubto que es necessiti tot això, ni un espai escènic musical de 1.500m2 ni una biblioteca de 1.000m2 o que l’escola de música requereixi 750m2 o que per el supermercat i mercat es necessitin de 3.000 a 3.500m2 o el centre cultural de 1.500m2 ni l’aparcament de 6.000m2 o 4.000m2 d’habitatge i tot en el mateix punt. Ens podem trobar com aquests aeroports sense avions o AVE sense passatgers.

Crec que es totalment desmesurat i cal repensar tot el projecte.

Aqui NO.

Un teixit urbà dispers com el de la nostre vila planteja dificultats de vertebració perquè funcioni amb la complexitat i riquesa d’una ciutat.

Tradicionalment  s’enten la centralitat com la concentració en un punt de vàries activitats que generen la tensió social suficient perquè sigui un espai viu i reconeixible. Ara be cada lloc té les seves peculiaritats i intentar en un territori tant extens concentrar en un  sòl punt la major part dels usos sembla agosarat perquè generarà una concentració en hores puntes que el faran poc atractiu i útil, (aglomeració de cotxes, de persones, de nens fent extraescolars), molta gent en unes franjes horàries molt determinades que facilment generarà congestió.

Altres opcions son possibles. Tenim la sort que al llarg del Pg. Mossèn Cinto ja hi ha diversos nodes o centres que ja tenen ara activitats com: l’estació, Can Cadena, zona del Casalet,  zona del Registre, zona EMD, el  Mas Roig més la nova zona intermiga prevista a la MPGM de les zones verdes i els torrents. Algunes tenen poca activitat i totes adoleixen de generar una insuficient complexitat urbana.

No seria millor reforçar estratègicament tots aquests petits centres perquè agafin major pes i ús social que concentrar-ho tot en un? Amb una distribució dels usos en vàris punts, a  la llarga, s’estendria la seva influència a tot el llarg de l’eix de forma que podriem parlar d’un eix vertebrador cívic i equipat en lloc d’un node o centre?

Així NO

El procés de decisió establert té, al meu entendre, una base democràtica i participativa insuficient, de fet el programa surt de les diverses demandes socials però ni  els veïns demanaven que tot estigui junt ni van demanar que fossin equipaments tant grans.

D’altre part la convocatòria de concurs de propostes amb votació popular per  decidir el millor projecte adoleix al meu entendre d’un defecte de base. Tinc seriosos dubtes que la gent que vota hagi entès realment el que tria més allà de l’aparença primera i més subjectiva. Jo he percebut per els comentaris que feien alguns votants que no havien entès gran cosa i escollien en funció del que més els hi agradava de la imatge digital, però que no sempre el que creien entendre es corresponia amb el que proposava el projecte. D’altre part deixar la decisió en mans de la simple apreciació visual d’aquella minoria que hi acudeix en lloc de cercar la voluntat d’una majoria més amplia i ben informada em sembla insuficient.

Ara TAMPOC

Tot el complexe suposarà una inversió tant elevada que hipotecarà qualsevol altre inversió en els propers 20 anys i tenim reptes i oportunitats enormes: convertir en Eix Cívic el vial del Baixador, estructurar les zones de parc fluvials dels torrents centrals, convertir en eix cívic i parc l’actual Vial d’Enllaç, dotar de centralitat  a Valldoreix i a més tots els reptes socials i cívics.

Tot l’espai ara proposat estarà en obres durant 15-20 anys (termini del projecte) i dubto que tinguem recursos i capacitat per fer altres coses. Podrem pagar el manteniment després?

Es una responsabilitat enorme que considero requereix dels màxims consens, tots ells han de ser projectes amb el recolzament de la majoria dels ciutadans i la unitat de les forces polítiques. S’hauria de refrendar amb una consulta popular.

Joan Barba, veí i arquitecte