FULL DE RUTA INICIAL PER A EVITAR UN RETROCÉS EN ELS DRETS QUE LA LLEI 24/2015 PROTEGEIX
Catalunya ha patit durant els últims 7 anys, segons el CGPJ, 68.274 desnonaments, el 15% del total dels desnonaments executats a tot l’Estat espanyol. Només el 2015 es van produir 15.557 desnonaments, és a dir, una mitjana de 43 desnonaments al dia.
Al juliol de 2015 el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat la Iniciativa Legislativa Popular de mesures urgents per a fer front a l’emergència habitacional i contra la pobresa energètica, impulsada per la PAH, l’APE i l’Observatori DESC. La Llei 24/2015 s’ha mostrat com un eina útil i eficient per garantir el dret a l’habitatge digne per a les famílies en risc d’exclusió residencial. Tot i ser una eina útil, des de l’Administració s’ha reaccionat força lentament i es podria haver fet molt més: convenis amb les empreses subministradores, cessions obligatòries de pisos buits i sancionar d’ofici per l’incompliment de la norma.
El 29 d’abril, el Govern de l’Estat, en funcions, del Partit Popular decideix posar un recurs amb suspensió cautelar al Tribunal Constitucional sobre la següent part de l’articulat de la norma: l’article 2 (procediment extrajudicial), l’article 3 (procediment judicial), l’article 4 (extensió al fiador de la cancel·lació del deute), l’article 5 (lloguer social obligatori), l’article 7 (cessió obligatòria), la disposició transitòria segona (lloguer social pels procediments en tràmit a l’entrada en vigor de la llei), la disposició final tercera (sancions per no fer lloguer o no fer-ho d’acord amb la norma), i la disposició addicional (cessió de crèdits).
Continuen vigents els articles que fan referència a l’obligatorietat de l’Administració a un reallotjament adequat i els ajuts per evitar els desnonaments al pagament del lloguer en casos de petits tenidors d’habitatge i tota la part que fa referència a la pobresa energètica.
La impugnació de la part substantiva de l’articulat referit a l’assumpció de responsabilitat per part dels bancs i grans propietaris per a revertir l’emergència en l’àmbit de l’habitatge, implica necessàriament que l’Administració hagi d’ampliar ara de manera immediata el parc públic de lloguer social per poder oferir una solució a les necessitats habitacionals urgents de la població. Com a primera estimació, és perfectament raonable assenyalar que cal augmentar 16.000 habitatges l’any per donar resposta al número de desnonaments anuals. Per a fer-ho, continuem tenint normes que ens donen eines útils, com la Llei 18/2007.
Pel que fa als articles que cobreixen la part de pobresa energètica, és imprescindible que la Generalitat entomi el compromís de signar immediatament els convenis amb les subministradores. Fa dos mesos vam fer arribar el conveni que s’hauria de signar al President, i no només no hem tingut cap resposta, sinó que 9 mesos després de la vigència la Llei, no disposem dels convenis a què l’esmentada llei obliga.
El Grup Promotor de la Llei 24/2015 participa avui a la Cimera contra la suspensió de la llei 24, no per fer grans declaracions d’intencions, sinó per extreure compromisos dels diferents actors, per tal que de forma coordinada aconsegueixin que no es doni ni un pas enrere en la protecció del dret a l’habitatge que marca la Llei, amb l’aplicació tant de nous instruments, com amb els ja existents i que no es fan servir.
Entenem que són necessaris els següents compromisos i accions urgents dels diferents actors implicats:
Generalitat i Ajuntaments de Catalunya:
Garantir el dret a l’habitatge:
En relació als articles suspesos i que aportaven eines per donar una segona oportunitat a les famílies, mobilitzar l’habitatge que no està complint la seva funció social i el lloguer social obligatori: crear immediatament un nou instrument legislatiu que garanteixi la cobertura que donaven els articles 2, 3, 4, 5 i 7.
De manera prioritària l’Administració Pública (Generalitat i Ajuntaments) té l’obligació de garantir el reallotjament adequat. Per poder-ho fer efectiu és imprescindible actuar utilitzant diferents estratègies combinades:
- Mobilitzar els pisos buits a través de la imposició de multes com molt bé permet la Llei 18/2007 (i el Decret 1/2015) i tal i com reclama la PAH des de 2013. Obrir expedients sancionadors amb urgència, començant pels habitatges i propietaris que estaven obligats a pagar l’impost i tots aquells que els Ajuntaments ja tenen identificats.
- Incorporar i/o mantenir als reglaments de totes les Meses d’Emergències (municipals o de la Generalitat) com a requisits d’accés, els criteris d’exclusió residencial de la Llei 24/2015 (art. 5.10), per a totes les persones en risc de patir qualsevol procediment de desnonament.
- Utilitzar com a barem per al càlcul del preu del lloguer en els reallotjaments els percentatges límit que marca la llei 24/2015 (art.5.7), fent efectiu alhora l’art. 8, el qual no ha estat impugnat.
- Realitzar un cens per detectar tots els habitatges que no estan complint amb la funció social tal i com estipula la Llei 18/2007 per tal de poder actuar en conseqüència i activar-la, sense que això produeixi cap retard en l’aplicació de les sancions que obliga la Llei 18/2007.
- Aplicar el principi de solidaritat urbana de la Llei 18/2007 per ampliar el parc públic de lloguer social, és a dir, fins a disposar d’un parc mínim d’habitatges destinats a polítiques socials del 15% respecte del total d’habitatges.
- Mobilitzar els immobles en mal estat de conservació, és a dir, aplicar l’article 32 i 40 de la Llei 18/2007 i l’article 4 del Decret 1/2015 que permeten l’expropiació o ús temporal per fer complir el deure de conservació i rehabilitació.
- Ampliar la relació de municipis que es consideren àrees de demanda residencial forta i acreditada.
Per evitar desnonaments de lloguer de petit tenidor és imprescindible augmentar la partida pressupostària pels ajuts al pagament de lloguer. Cal obrir urgentment la convocatòria de nous ajuts de lloguer per aquest any i posteriors en forma de convocatòria oberta permanentment.
Subministraments bàsics garantits:
- Signar de manera immediata els convenis amb les companyies subministradores per tal que facin les aportacions de diners a fons perdut. Adjuntem el model de Conveni que vam fer arribar al President fa dos mesos i del qual encara no hem tingut resposta.
- Sancionar a les subministradores per tots aquells talls que executin sense haver aplicat rigorosament el principi de precaució, amb actuació d’ofici i sense esperar les denúncies formals de les famílies que pateixen talls, com s’ha fet fins ara, temps en què s’ha presumit que tothom coneix els seus drets quan des de l’Administració no s’ha informat prou a la ciutadania de l’existència de la Llei 24/2015 i els drets que confereix.
Atesa la interposició del recurs, el ciutadans estem en situació de desprotecció, la qual cosa demanda de les Administracions Públiques obrar amb veritable determinació per a revertir l’emergència habitacional. Això requereix que els diferents nivells de l’administració treballin de forma coordinada i d’acord amb els principis de subsidiarietat, responsabilitat, eficiència i racionalitat. En aquesta mateixa línia demanem que s’exigeixi a les entitats financeres i als grans tenidors d’habitatge que segueixin aplicant els mecanismes i criteris que estableix la Llei 24/2015
Al Parlament de Catalunya:
- Exercir més que mai la seva capacitat legislativa per a garantir de forma eficaç el dret a l’habitatge.
- Exercir el control sobre el Govern en l’aplicació tant de la Llei 24/2015, de les eines esmentades que ens brinda la Llei 18/2007 i d’altres vigents en la matèria, així com d’altres eines legislatives de nova creació que tinguin per objectiu protegir el dret a l’habitatge de la població.
- Aprovar una partida extraordinària destinada a ajuts al pagament del lloguer que permetin obrir una convocatòria d’ajuts oberta permanentment.
Als partits polítics que concorren a les eleccions del 26J:
Materialitzar l’acord signat amb el Grup Promotor de la ILP, és a dir, desistir i retirar el recurs en cas de formar Govern, i no posar impediments al seu total desenvolupament. A més els partits es van comprometre a ampliar la cobertura de drets que dóna la Llei 24/2015 a tot l’Estat, actuació que també fiscalitzarem.
Els partits que van signar el compromís son els següents: Democràcia i Llibertat, IU-Unidad Popular, PSOE, PNV, ERC, Bildu, Compromís, Ciutadans, En Comú Podem, Podemos i En Marea.
Aquest compromís ha d’anar lligat a donar resposta a la interpel·lació que la PAH ha fet a tots ells amb la campanya de “Las 5 de la PAH”, i s’ha de veure reflectit als seus programes electorals, amb concreció, explicant els mecanismes que utilitzaran per assolir els objectius d’acabar amb els desnonaments, els deutes de per vida, garantir el lloguer assequible, els subministraments bàsics i l’habitatge social.
Per últim, cal tenir molt present que ens trobem davant d’una situació excepcional degut a una impugnació que genera desprotecció greu de la població, motiu pel qual totes les actuacions es regiran sota els criteris d’urgència i de prioritat. En qualsevol cas i en conseqüència, totes les actuacions assenyalades addicionals a les que marca la Llei 24/2015 i que no comportin crear un nou instrument legislatiu que garanteixi la cobertura que donaven els articles 2, 3, 4, 5 i 7, han d’activar-se immediatament i abans de 15 dies.
Grup Promotor de la Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica
A Barcelona, 2 de maig de 2015
